Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol leial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnas
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetllles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la cortesa del déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força i la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Elegia II, Elegies de Bierville, Obres completes, Carles Riba, Edicions 62